jueves, 11 de abril de 2019

Quedem eliminats de les finals catalanes!

(Crònica escrita per Jordi Parayre) 


Els Peons de Tossa A cau als quarts de final pel títol de campió de Catalunya de tercera provincial

Aquest passat diumenge 7 d’abril, els Peons de Tossa A vam desplaçar-nos fins a Malgrat de Mar per enfrontar-nos amb el segon equip del club d’escacs d’aquesta localitat. Era l’enfrontament de quarts de final per a obtenir l’honor de proclamar-se campió absolut de Catalunya de la categoria de 3ª Provincial.




No vam poder superar la prova. El Malgrat va imposar-se per 3-1.

El Malgrat va demostrar tenir un equip d’alta qualitat per a aquesta categoria. A més, nosaltres no vam poder alinear el nostre millor equip, doncs comptàvem amb la baixa sensible de l’Estanis al segon tauler.

La primera partida a finalitzar va ser la del Sergi. El seu contrincant va imposar-se des de bon inici. El Sergi va perdre aviat una peça i després va caure tota la posició fins a rebre escac i mat. Algun cop havia d’arribar-li una derrota després d’haver guanyat totes les partides que havia disputat en aquesta lliga. Aquesta derrota no desmereix gens la magnífica temporada que ha fet el Sergi que li ha reportat un munt d’increment de punts d’Elo.

Uns trenta minuts més tard Pol va haver d'inclinar el Rei al quart tauler, seguint una pauta semblant a la partida del Sergi. Pèrdua d’una peça, posició en inferioritat, i escac i mat inevitable. La temporada del Pol ha estat també força bona, que li ha reportat també una significativa pujada d'Elo. El seu estil és de joc alegre i incisiu amb la vista sempre posada en el Rei contrari. 

Alexander va posar tota la resistència de la qual va ser capaç davant el joc lògic i harmoniós del segon tauler del Malgrat. Un alfil tancat i una estructura força dolenta dels peons del seu enroc auguraven poques esperances de poder salvar la partida. Alexander va lluitar tot el que va poder, però no va tenir més remei que encarar un final de partida molt decantat favorablement cap a les peces negres del jugador local. 

L’única victòria dels tossencs la va aconseguir el Jordi al primer tauler. Qui escriu aquesta crònica va disputar una partida llarguíssima de 105 jugades, durant  cinc hores. Suposa la meva tercera partida més llarga que mai he disputat. La meva segona partida més llarga (taules en 118 jugades) curiosament la vaig disputar fa tan sols tres mesos, en un altre torneig. El final que s’ha donat a la partida és probablement de taules en el cas d’un joc correcte per ambdós bàndols. Però els escacs son un joc complex i difícil on acostuma a guanyar qui comet la penúltima errada. Així ha estat i en un final de torres i un peó, molt teoritzat en molts llibres, el bàndol inferior no ha sabut executar la defensa perfecta imprescindible; que per altra banda no és gens fàcil.



Després d’aquesta victòria tinc la satisfacció personal d’haver aconseguit guanyar les 9 partides disputades a la lliga en el meu primer any als Peons de Tossa. Però molt més important que aquesta satisfacció individual ha estat el resultat magnífic del Club, aconseguint l’ascens de categoria.  I encara més el bon ambient de l’equip i els molts bons moments que hem viscut.