Els Peons de Tossa A cau als quarts de
final pel títol de campió de Catalunya de tercera provincial
Aquest passat diumenge 7 d’abril, els Peons de
Tossa A vam desplaçar-nos fins a Malgrat de Mar per enfrontar-nos amb el segon
equip del club d’escacs d’aquesta localitat. Era l’enfrontament de quarts de
final per a obtenir l’honor de proclamar-se campió absolut de Catalunya de la
categoria de 3ª Provincial.
No vam poder superar la prova. El Malgrat va
imposar-se per 3-1.
El Malgrat va demostrar tenir un equip d’alta qualitat
per a aquesta categoria. A més, nosaltres no vam poder alinear el nostre millor
equip, doncs comptàvem amb la baixa sensible de l’Estanis al segon tauler.
La primera partida a finalitzar va ser la del
Sergi. El seu contrincant va
imposar-se des de bon inici. El Sergi va perdre aviat una peça i després va
caure tota la posició fins a rebre escac i mat. Algun cop havia d’arribar-li
una derrota després d’haver guanyat totes les partides que havia disputat en aquesta
lliga. Aquesta derrota no desmereix gens la magnífica temporada que ha fet el
Sergi que li ha reportat un munt d’increment de punts d’Elo.
Uns trenta minuts més tard Pol va haver d'inclinar el Rei al
quart tauler, seguint una pauta semblant a la partida del Sergi. Pèrdua d’una
peça, posició en inferioritat, i escac i mat inevitable. La temporada del Pol
ha estat també força bona, que li ha reportat també una significativa pujada d'Elo.
El seu estil és de joc alegre i incisiu amb la vista sempre posada en el Rei
contrari.
Alexander va posar tota la resistència de la qual va ser capaç davant el joc
lògic i harmoniós del segon tauler del Malgrat. Un alfil tancat i una
estructura força dolenta dels peons del seu enroc auguraven poques esperances
de poder salvar la partida. Alexander va lluitar tot el que va poder, però no
va tenir més remei que encarar un final de partida molt decantat favorablement cap
a les peces negres del jugador local.
L’única victòria dels tossencs la va
aconseguir el Jordi al primer
tauler. Qui escriu aquesta crònica va disputar una partida llarguíssima de 105
jugades, durant cinc hores. Suposa la meva
tercera partida més llarga que mai he disputat. La meva segona partida més
llarga (taules en 118 jugades) curiosament la vaig disputar fa tan sols tres
mesos, en un altre torneig. El final que s’ha donat a la partida és probablement
de taules en el cas d’un joc correcte per ambdós bàndols. Però els escacs son
un joc complex i difícil on acostuma a guanyar qui comet la penúltima errada.
Així ha estat i en un final de torres i un peó, molt teoritzat en molts
llibres, el bàndol inferior no ha sabut executar la defensa perfecta imprescindible; que per altra banda no és gens fàcil.
Després d’aquesta victòria tinc la satisfacció
personal d’haver aconseguit guanyar les 9 partides disputades a la lliga en el
meu primer any als Peons de Tossa. Però molt més important que aquesta
satisfacció individual ha estat el resultat magnífic del Club, aconseguint
l’ascens de categoria. I encara més el
bon ambient de l’equip i els molts bons moments que hem viscut.
